Tots tenim una banda fosca, ni ha que es pensen que només la tenen ells i per això senten molta por al rebuig, al ridícul o a la pèrdua i al fracàs?

La por és una emoció inherent al esser humà, forma part de la psique més antiga. Aquella que ens deia que si la bèstia era grossa tocava fugir i que si, en canvi, era abastable tocava afrontar, matar-la per a menjar.

La por és com el verí, depèn de la dosi. Amb dosis grans és paralitzant i invalidadora, si ho és en dosi justa ens permet no prendre mal en ocasions de risc avaluat, conscient o inconscientment.

Però, i la por al que pensem de nosaltres mateixos? o d’algú d’altre? Aquestes a voltes ens avergonyeixen tant que ens sentim lletjos davant nostre mateix, ens sentim bruts o ens culpem i victimitzem.

Des de d’Intel·ligència Emocional Aplicada proposem una sana revisió del passat, una nova mirada…, una reinterpretació, doncs quan varem jutjar o avaluar aquells fets que avui veiem a la nostre zona fosca, érem altres persones, amb altres recursos o pocs, fràgils potser.

En tot cas no teníem el nivell de consciència d’avui. Es injust que no ens expliquin de joves quina personalitat tenim i què podem fer per a revisar el passat per a concedir un nou tint de mes tonalitats grises a lo que avui veiem com a negre, molt negre.

Facilitem doncs eines de reinterpretació allà on sigui possible !