En l’esdevenir de la vida, sovint ens trobem en la tessitura de no adonar-nos que estem vivint en la exigència neuròtica
Aquesta, que ens duu al desequilibri, al patiment emocional, es sol regir per tres premisses bàsiques d’autoexigència:

• Haig de ser perfecte i fer les coses perfectes
• Els altres m’han de respectar, perquè jo els respecto
• La vida m’ha de tractar bé

Si mantenim aquesta actitud enfront aquestes premisses, on de ben segur que molts us hi reconeixereu, no anirem endavant, no aconseguirem créixer.

Perquè en el fons, en aquestes premisses hi ha una cerca, un vincle en :

• Com em relaciono amb mi mateix
• Com em relaciono amb els altres
• Com em relaciono amb la vida, amb l’Univers

L’actitud sana, correspon a pensaments i actituds, molt divergents i confrontades a les afirmacions anteriors. És a dir: confio en mi mateix, actuo des de la responsabilitat i el seny, amb mesura, i no espero que passi res, per tant el que passa, què és ni més ni menys que la realitat, m’està be, l’accepto!

Lidero el meu dia a dia perquè no m’ennuvolin les emocions, soc eficient, em permeto l’error i gestiono el futur d’una manera clara i nítida i amb objectius realistes

Aleshores, com que no he esperat res concret, he confiat que passi el que passi, sabré gestionar-ho i liderar-ho, per tant el que passi no em fa patir, és una oportunitat