Eines d'intel·ligència emocional 16

Eines d'intel·ligència emocional 16

L’acceptació incondicional s’inicia, com tot, en un mateix

És a dir, quan ja som capaços d’acceptar-nos nosaltres mateixos ho podem fer, des de aquesta integració, ja amb els demés.

L’acceptació incondicional no es fàcil d’explicar, tampoc doncs d’entendre, però si ens apropem al significat de les paraules, veiem què vol dir: acceptar-nos sense condicions de cap mena, tal com som. Amb tots els clarobscurs que tenim tots i sense més.

L’acceptació incondicional no esta doncs bassada en el que tenim, ni en el que pensem, tampoc en el que sentim. Esta bassada en tres arguments irrebatibles, i que son aquests i cap d’altres per que quelcom tan espiritual no pot ser depenent de judicis banals, ha de ser depenent nomes de l’essència nostre, de la més intrínseca realitat:

Som únics

Estem en constant canvi

Som humans

Es un avenç important, cap a un nivell de menor patiment emocional, integrar la decisió de que ens podem acceptar incondicionalment per que no hi ha cap altre com un mateix, som absolutament únics, et sembla poc?

També perquè les emocions ens mouen i mai som el mateix, com el riu, mai es la mateixa aigua però sempre el mateix camí i…

finalment, també perquè a la fi som humans! D’aquí sen deriven els drets tan assertius fonamentals d’equivocar-nos, de canviar d’opinió o el de no ser assertius.

Aún no hay comentarios, ¡añada su voz abajo!


Añadir un comentario