La compassió, filla del perdó. Del perdó em refereixo a el que ens hem perdonat a nosaltres mateixos, per que els altres no hi ha res a perdonar, només hi ha a comprendre…

Quan ja ens decidim no jutjar els demés ens adonem que no es perdó el que els oferim, es percebre’ls, comprendre’ls i acceptar-los amorosament allà on son, a quin tram del camí de l’essència s’estan

Des de aquest paradigma i amb la perspectiva de “fer el millor que puc en cada moment”, quan ens compadim, estaria be fer-ho per a donar una resposta que ajudi, o que, al menys, no faci més mal

Compadir-nos, vol dir que sento com se sent, que empatitzo profundament amb ell, però no implica necessàriament, que li ofereixo allò que ell pensa li cal de mi, si no allò que sento li puc aportar

Sovint penso que si les persones, som on som, és perquè hem fet les coses de una determinada manera, per això mateix procuro, quan em compadeixo, oferir-los, des de allà on soc jo,  allò que els pugui fer créixer, no allò que els mantindrà on son

Compadir no ha de ser una manera de automanipular-me, hauria de ser una manera d’estimar, de acceptar incondicionalment

Els experts diuen que la ment només canvia quan ja no troba cap altre sortida, quan se sent acorralada, permeteu-me però que hi posi decisions

Quan renunciem al ego, a tenir raó…., s’obren un mon de possibilitats d’arribar a acords, a veritats consensuades, no pas a raons unilaterals que només cercant el guanyar per guanyar, (EL GUANY INSTANTÀNI), i que no te cap mena d’aprenentatge, que autodecepciona finalment i que es aliè al criteri, a l’empatia…, sense amor, vaja !

Aprenem a qüestionar les creences irracionals per a convertir-les en racionals, és a dir que les exigències passin a ser preferències, per tal que la ment ens entengui, assimili i integri la pau emocional

Al mateix temps relativitzem els fets, les circumstàncies adverses, tot preguntant-nos el poder que tenen sobre nosaltres i què i quant representen en el nostre cicle vital

Decidim allunyar-nos, amb cura de no fer mal, de qui no ens aporta, o ens manipula, qui ens vol sostenir en una relació de toxicitat no superada, que ja no ens diu res i que no tenim res a dir-li tampoc, potser només com ens sentim; què hem emprès

 

Per assolir el màxim possible de temps d’experiència de felicitat, observo que la vital constant meva d’agraïment, embolcallada  d’actitud d’aprenentatge, és el que fa que  gaudeixi sostingudament de mes estimació i màgia

 Lluny de conductes egoistes, això si, i sempre, amb la protecció de toxicitats no superades d’altres

 L’observació i la confrontació com a eines que prenen mes relleu, semblen contraposades, però en son complementàries

 Observació, com aquella actitud que permet fer un pas enrere,  pensar quines creences tinc, i quines creences tenen els demés

 El confrontador, és aquell que em parla,  em diu si estic millorant-me o no , sabent que no cerco superar a ningú sinó a mi mateix

Observar i confrontar ajuda a comprendre. Quan deixem els pensaments i les pors i ens concentrem en l’acció,  entenem de veritat i ens donem permís per liderar i decidir

 Vivim el Present amb el mapa del Passat. Aquelles creences que ens van marcar en l’ahir, avui ja son obsoletes en l’humà que soc ara

 M’adapto novament , AMB LES NOVES EINES DEL PRESENT.

 Observem, Confrontem i decidim quines son aquestes noves eines: Posa’t-hi

Soc lliure quan puc decidir on rau la meva responsabilitat, quan tinc poder de decisió de les meves circumstancies vitals

 La llibertat no existeix sense grans dosis de responsabilitat en la meva vida

Escullo qui tinc a taula i qui no, lidero i soc responsable de qui tinc al entorn, de les meves amistats i qui hi és en cada parcel·la de la meva vida o escullo com m’afecta els qui no puc canviar o evitar

 La llibertat de com vull viure o no, i les conseqüències, com és lògic, dels meus actes

 Decideixo sobre tot allò que passa i sobre tot allò que em passa.

 La meva vida és responsabilitat meva, en soc responsable, la dirigeixo jo, i mai la deixo en mans d’un altre

Es just això que em fa lliure.

 Sense necessitat d’aprovació dels altres, en el compartir i cedir des de que entenc que no cerco la raó, cerco la veritat, allò que acordem! perquè és la meva elecció, per tant la meva llibertat

 Aquí rau el secret de la pròpia llibertat. En la decisió

Decidir sempre, en tots el casos. Decidir per a créixer !

En l’esdevenir de la vida, sovint ens trobem en la tessitura de no adonar-nos que estem vivint en la exigència neuròtica
Aquesta, que ens duu al desequilibri, al patiment emocional, es sol regir per tres premisses bàsiques d’autoexigència:

• Haig de ser perfecte i fer les coses perfectes
• Els altres m’han de respectar, perquè jo els respecto
• La vida m’ha de tractar bé

Si mantenim aquesta actitud enfront aquestes premisses, on de ben segur que molts us hi reconeixereu, no anirem endavant, no aconseguirem créixer.

Perquè en el fons, en aquestes premisses hi ha una cerca, un vincle en :

• Com em relaciono amb mi mateix
• Com em relaciono amb els altres
• Com em relaciono amb la vida, amb l’Univers

L’actitud sana, correspon a pensaments i actituds, molt divergents i confrontades a les afirmacions anteriors. És a dir: confio en mi mateix, actuo des de la responsabilitat i el seny, amb mesura, i no espero que passi res, per tant el que passa, què és ni més ni menys que la realitat, m’està be, l’accepto!

Lidero el meu dia a dia perquè no m’ennuvolin les emocions, soc eficient, em permeto l’error i gestiono el futur d’una manera clara i nítida i amb objectius realistes

Aleshores, com que no he esperat res concret, he confiat que passi el que passi, sabré gestionar-ho i liderar-ho, per tant el que passi no em fa patir, és una oportunitat

Les premisses de d’Intel·ligència Emocional Aplicada son aquells conceptes, que aliens a qualsevol circumstància, son la part mes intrínseca d’aquesta praxis, que no essent una teràpia, si que ens ofereix als qui la integrem una extraordinària qualitat de vida emocional, una gestió recurrent del que ens passa i dels nostres comportaments i conductes

No em cal anomenar-les amb cap ordre, son totes prou rellevants:

• TOT RAU EN UN MATEIX/La responsabilitat
• SENSE CULPES/Em perdono de tot i per sempre
• NOMÉS SOM RESPONSABLES DEL NOSTRE COMPORTAMENT, DE CAP ALTRE
• CANVIEM LES CREENCES, CANVIEM LA VIDA/qüestionar-nos les interpretacions que hem fet fins ara
• FAIG EL MILLOR QUE PUC EN CADA MOMENT/No cerco el perfeccionisme, sí la

tendència

• LA VERITAT SUPORTABLE/Parlo tenint en compte l’entorn, els altres
• SENSE EXPECTATIVES/El respecte
• LA VIDA ES SEGONS LA REBEM/Decideixo com accepto el que m’arriba; de mi, dels altres i de la vida
• NO NI HA PROU A SER BONA PERSONA, CAL TENIR CRITERI/Estratègia i confrontació
• NO ANEM MAI CONTRA NINGÚ, SI i SEMPRE A FAVOR NOSTRE/Som tots un
• EFICIÈNCIA, EFICÀCIA i EFECTIVITAT/Una persona feliç és molt més eficient, i viceversa