Les creences, el que ens hem cregut

Xanos Rius

Les creences són interpretacions que hem fet de la realitat. Són fruit del nostre diàleg intern i condicionen la nostra manera de ser. És obvi que si les creences són interpretacions, podem crear noves interpretacions. És a dir, construir-nos creences que ens millorin la qualitat de vida emocional i per tant que ens condueixin a l’equilibri i a la pau interior.

Fixa’t: els pensaments generen emocions i aquestes, els nostres comportaments. Un bon comportament suposa millora d’autoestima. En canvi, un mal comportament, l’empitjora i l’afebleix.

Tenim aproximadament 70.000 pensaments diaris, que no són una altra cosa que propostes del cervell. Aquests pensaments filtrats per les nostres creences generen les emocions que sentim.

Si sentim emocions sanes tindrem comportaments equilibrats; i si sentim emocions insanes (perquè les nostres creences no són les adequades), tindrem conductes de patiment per a nosaltres i per als altres.

Què fa que tinguem tendència a tenir un tipus o un altre de creences? Doncs, les tendències de la nostra personalitat.

La personalitat, la màscara és l’eina de l’ego més potent. És amb el que l’ego ens condiciona més la nostra vida. La personalitat és l’estratègia que biològicament tots adoptem sent molt nens (6/7 anys), i que serà la mateixa al llarg de tota la vida. L’evolucionarem o no, d’això dependrà que tinguem conductes madures o immadures al llarg del temps.

Tots coneixem persones grans que es comporten com a nens, amb constants rebequeries i amb maneres de fer pròpies d’un menor, no d’un adult. Es tracta de persones que no han tingut –o potser volgut– madurar la seva personalitat i pateixen enormement perquè tenen molt baixa tolerància a la frustració i perquè se senten sempre agredides.

Des de l’edat adulta és la nostra responsabilitat evolucionar la nostra personalitat i deixar de permetre que les creences que arrosseguem de l’entorn continuïn influint en la nostra realitat.

Que els nostres fills pateixen pel nostre baix nivell d’autoconeixement és la nostra voluntat, sovint forjada pel poc que ens estimem i el molt que volem aparentar-ho. És el teu dret i també el teu deure aprendre a conèixer-te, a descobrir-te, a comprendre perquè una vegada i una altra continues patint per les mateixes creences.

Continuaràs patint tota la vida per les mateixes creences sense canviar-les?

Definitivament només podem canviar-nos a nosaltres mateixos, és l’única aportació que podem fer a la humanitat, a la nostra societat i al nostre entorn. I depèn exclusivament de la nostra decisió, de voler estimar-nos, d’invertir en nosaltres i no, en el nostre personatge.

Leave a Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies. ACEPTAR

Aviso de cookies