L’enveja, una declaració d’inferioritat

 a Emocions

L’enveja és un continu estat d’alerta i comparació amb els altres. No vol només el que tu tens, directament vol que no ho tinguis. Confiar sortir ben parat de les comparacions constants i neuròtiques és gairebé una utopia.

Els que senten enveja es comparen i, al final, sempre perden. Mai guanyen. No emeten comparació per a guanyar sinó per a reafirmar el seu patiment, per a donar-se la raó des de la seva perspectiva de víctima.

En comparar-se amb els altres, la persona envejosa sempre es veu pitjor, menys feliç, amb menys possibilitats i menys vàlida. Per a compensar el seu patiment, en els pitjors casos, busca excuses per a pal·liar el profund dolor emocional que sent, dient-se que els altres no l’entenen perquè és diferent i, sobretot, especial.

L’enorme patiment emocional que provoca l’enveja allunya de la realitat a les persones que la senten contínuament. Creen un món d’insinceritat, d’imaginació al voltant d’idees desencertades i de drets atorgats per un mateix i justificats dient-se que la vida, en dotar-los de tan baixa autoestima, els ha tractat malament.

Pensen que la vida els en deu una perquè no es veuen capaces de superar les carences que senten, perquè no s’accepten, no s’agraden i culpen a la vida i als altres. Quan el que haurien de fer és responsabilitzar-se de la seva vida i les seves qualitats optimitzant les seves millors habilitats, admetent les millorables i, sobretot, mirant-se en el seu mirall i no, en uns altres. Sovint el patiment també els envaeix amb pensaments venjatius. Somien amb un dia tenir el poder per a humiliar a tots aquells que han rebutjat els seus comportaments envejosos.

A la persona envejosa li costa molt veure’s des de fora. Són grans coneixedors de si mateixos però sense ànim de canviar, sinó de perpetuar la seva comparativa. Busquen provocar la pena en els altres perquè pensen que, d’aquesta forma, rebran el que els falta.

L’enveja sovint produeix rebuig. No, de la persona sinó de la conducta que sosté: A aquesta manera de fer tan peculiar que emet judicis constants i fa sentir-se observat pels altres.

Sense adonar-se, les persones envejoses agredeixen als altres amb la intenció de rebaixar-los per a, ni que sigui per un moment, sentir-se en igualtat de condicions. Aquest comportament agressiu dificulta les relacions sanes ja que es percep com un atac a l’essència d’un mateix. És com una llança punxant que et claven per un instant.

D’altra banda, la vergonya és mirar dins d’un mateix i no agradar-se. I, a més, fer tot el possible perquè fora no vegin el que un veu dins i evitar costi el que costi que no surti això que un mateix percep com a tan vergonyós.

Aquesta vergonya, les persones envejoses la senten sovint. No s’agraden i el fet de continuar comparant-se buscant un dia agradar-se per comparar-se amb algú pitjor, fa que se sentin molt avergonyides. I aquesta conducta, al final, perpetua l’enveja. És un bucle.

Tot final és fruit d’un inici. L’enveja sovint porta al patiment, a un ego d’alta volada amb unes conductes difícilment assumibles per l’entorn. L’enveja és superable, és sanable però es necessita decisió, valor i coratge per a enfrontar-se al món sense dir-se que s’és menys, que la vida els tracta amb inferioritat, que els altre son millors.

Si sents enveja, comença per acceptar-la. Procura no voler superar als altres i cerca superar-te a tu mateix. No et falta res, només ho has interpretat així.

Recommended Posts

Leave a Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies. ACEPTAR

Aviso de cookies