Exigència neuròtica: Què és i com superar-la

 a Comportaments

Les exigències neuròtiques són interpretacions que fem inconscientment. Interpretacions que, encara que podem prendre consciència d’elles, són inconscients i, d’una manera recurrent i compulsiva, es van repetint en el nostre dia a dia. Es repeteixen una vegada i una altra fins que un dia decidim fer un canvi d’actitud i un canvi de creences. És llavors quan comencem a interpretar d’una manera millor la nostra realitat passada, present i futura per a deixar de patir emocionalment.

En si mateixa l’exigència –neuròtica o no– ens porta sempre a la frustració i, per tant, al patiment. En el nostre diàleg intern, si ens instal·lem en l’exigència, no deixem alternativa a la nostra ment al fet que la realitat sigui diferent. És a dir, l’exigència és molt autoritària i no permet una altra possibilitat ja que està basada, normalment, en un interès personal immediat, de gratificació i que sigui ja!

  • Exemple d’exigència: Haig de portar-me bé amb tots els meus companys de la feina.
  • Exemple de preferència: M’agradaria portar-me bé amb tots els meus companys de la feina.

Podem veure com en el primer exemple és fàcil que no es compleixi l’exigència. Per tant, patirem. En canvi, en l’exemple segon es percep com, si no es compleix, ens donem una alternativa i, per tant, no patirem emocionalment.

L’exigència repetitiva fa que entrem en un bucle inconscient i constant de necessitat, que acaba convertint-se en neuròtic i ens suposa un patiment exagerat. Això té conseqüències en el nostre comportament i en com tractem als altres. I és que els altres perceben la nostra exigència neuròtica com un símptoma d’egoisme i de menyspreu. També tendim a culpar als altres dels propis errors, dificultant enormement, les relacions sanes i duradores.

Les tres grans exigències de qualsevol ésser humà són:

1. La vida i la professió han de tractar-me bé sempre.
Fixem-nos com la necessitat exigent és en si mateixa una neura, perquè és evident que la vida no és justa… Com interpretem doncs que hi hagi tantes persones que passen fam? O aquests pares que han perdut una filla o un fill? O aquestes persones que tenen moltes menys oportunitats des del seu naixement pel sol fet de ser nascuts aquí o allà? Etc.

2. Els altres, tots, han de respectar-me.
En aquest cas la necessitat neuròtica exigent la bolquem en l’altre, basats en la creença que som responsables del comportament dels altres. És a dir, com jo respecto als altres, aquests han de respectar-me a mi. I la veritat és que ni tots tenim el mateix concepte de respecte, ni molt menys està basat en els mateixos principis.
Per tant, per a no patir neuròticamente i responsabilitzar-nos només del nostre comportament, podem passar a pensar: “Jo respecto els altres i aquests que decideixin lliurement què prefereixen fer amb el seu comportament –respectar-me o no–. En cap cas deixaré que el comportament aliè –encara quan no sigui respectuós amb mi– em faci patir ja que no és la meva responsabilitat.”

3. Haig de ser i fer les coses perfectes. Tot i sempre!
Aquí la irracionalitat de l’exigència neuròtica està basada en com volem que ens vegin els altres. Exagerem el valor de l’opinió dels altres. Si la nostra cerca és la perfecció, al no existir, constitueix en si mateixa una font constant de patiment neuròtic. I és que els éssers humans som intrínsecament imperfectes, per naturalesa.

En repassar aquestes tres grans exigències irracionals i, per tant, de patiment exagerat i neuròtic podem veure com pertanyen a tres nivells diferents vitals, a tres “cosmos” d’interacció emocional. El primer al·ludeix a la vida, a l’univers… El segon apel·la als altres. I, finalment, el tercer i últim es dirigeix cap a nosaltres mateixos.

Per a superar aquestes exigències neuròtiques ens ajudarà molt “diagnosticar” adequadament el nostre diàleg intern, allò que ens diem a nosaltres mateixos. També confrontar-nos amb les nostres tendències de comportament i personalitat. A més podem transformar les creences irracionals i exigents en creences racionals i preferents qüestionant-nos les interpretacions de la realitat i relativitzant el seu efecte terribilizador i insuportable. Per això, sempre recomano que es busqui ajuda d’un professional, si no se sap per on començar a fer-ho.

 

Foto: Nik Shuliahnin

Recommended Posts

Leave a Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies. ACEPTAR

Aviso de cookies