Es deia NOT, un bon amic de mi mateix

Xanos Rius

En Not era un llaurador, de pèl negre i tenia dos anys quan va arribar a la meva vida. Va ser un regal del meu germà gran, a qui li estic molt agraït.

El primer dia que va entrar a casa, tot ell tremolava. El seu cos estava paralitzat i la seva cua amagada entre les potes del darrere, mostrava dubte i por del que estava vivint. Jo, en canvi, vaig sentir una barreja d’emocions, com ara alegria, que em portava a acollir un nou amic, i també benestar i satisfacció, que es van traduir en tenir una bona predisposició i entusiasme.

També vaig sentir por (a no ser capaç, a no saber, a equivocar-me…). En definitiva, a assumir una nova responsabilitat. També tendresa que em va permetre estar connectat amb aquell instant, sentint afecte, compassió i l’estima.

Aquestes emocions em van portar que la primera nit que el Not va passar a casa, estigués al seu costat, acariciant-lo, pendent del seu estat i de la seva respiració, donant-li el meu amor i confiança.

En poc temps, després de jugar amb ell, de treure’l a passejar, de regar-li una barra de pa, de parlar i explicar-li com havia anat el dia, vàrem establir un vincle emocional profund, una relació de lleialtat mútua. Ara puc dir que va ser el meu millor ami. Ens teníem confiança plena.

Not, feia grans tots els moments.

Amb ell vaig aprendre a viure a un altre ritme, a viure el present amb atenció plena. El Not estava i prou!

Observar-lo com es relacionava amb mi, amb els altres, amb altres gossos o com es comportava quan estava sol, va suposar un aprenentatge de com gestionar les meves emocions. Sentir-me acompanyat cada dia, veure’l bellugant la cua, acostant-se buscant el meu afecte, això em feia sentir important i també em va ajudar a relativitzar els dies dolents.

Vaig aprendre també de la seva capacitat de perdonar i d’oblidar de forma sincera i honesta, quan el renyava o quan m’oblidava de canviar-li l’aigua. Ell seguia mostrant el seu amor i alegria, i això no tenia preu.

No parlava, però no calia. Ens comunicàvem perfectament!

M’escoltava amb atenció, sense judicis ni perjudicis. Compartir els meus pensaments amb ell em va ajudar a aclarir les idees i prendre decisions.

Quan vaig patir d’ansietat i estrès d’alt voltatge, em va acompanyar alliberant-me de les preocupacions, de les meves pors i del meu aïllament social. Quan sentia que estava a l’abisme, el sol que hi fos, em feia somriure, calmar-me i reduir el meu estat d’angoixa. Fou un exemple d’amor incondicional.

El Not, també, em va ajudar a entendre i interioritzar els valors de la lleialtat, de respecte, de responsabilitat, de gratitud, d’humilitat, d’honestedat i de sensibilitat. I a viure amb integritat.

Va morir quan tenia catorze anys, vaig estar present. Em vaig acomiadar d’ell en pau. No li devia res i ell tampoc a mi!

En Not forma part de la meva història. És una experiència de vida única, un company en el meu procés de creixement personal i també en el meu camí d’ajudar a d’altres persones a créixer.

Ell, com jo avui, estava sa. Per tant, em va poder ajudar com jo avui ajudo a d’altres.

Leave a Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies. ACEPTAR

Aviso de cookies
creencesassertivitat