El present, sense més!

Xanos Rius

Una de les principals maneres que té l’ego per a complir la seva comesa de fer-nos patir és la de traslladar els pensaments al passat irreparable o al futur inexistent. D’aquesta forma, evita que ens mantinguem en el present, en el qual no hi ha patiment perquè no hi ha expectatives; només som sense pensament. Patim perquè deixem el timó de la nostra vida al pensar i no ens adonem que el pensament –com les creences, el coneixement o la raó– són eines pròpies de l’ego. Per a viure el present cal sentir, experimentar o transitar l’emoció; no, el pensament. Mentre mantenim l’emoció com a tal i no la dotem de pensar aquesta se manté i no fa patir si no que es viu serenament.

Viure el present vol dir acceptar la realitat tal qual és. És a dir, sense condicions. Fluir amb la realitat, cooperar incondicionalment amb ella.

Quan permetem a la ment especular amb beneficis o interessos, amb dubtes o inseguretats és quan estem facilitant marxar del present al passat o al futur, on en cap dels dos casos podrem viure en pau emocional. Bàsicament, perquè no és la nostra realitat.

La realitat no està feta de passats que puguem reparar, ni de futurs incerts o amenaçadors. Està feta d’aquest instant, d’aquest moment, de cap altre.

Viure el present vol dir mantenir la ment en l’ara. Vol dir aprendre a prendre consciència que podem confiar en nosaltres i que no necessitem marxar (mentalment) a cap altre pensament anterior o posterior. Que podem sentir sense pensar. La ment és com un múscul del cos. Si l’exercitem podem governar-la, podem liderar-la. De no fer-ho, la nostra felicitat estarà sempre depenent de les circumstàncies. Si les circumstàncies són favorables ens sentirem bé i si no, ens sentirem malament. Perdem així, a més, l’oportunitat d’influir poderosament, com a humans que som, en la nostra qualitat de vida, en la nostra realitat, en el nostre present. Exercitar vol dir aplicar, practicar exercicis que ens ajudin a prendre consciència de què no necessitem fer per a ser, que no necessitem tenir per a ser que no necessitem aparentar per a ser. Ja som. Només que no ens deixem ser i continuem vivint en el passat irreparable o el futur inexistent. Experimentar l’ara vol dir acceptar i ajornar els pensaments que vénen. Vol dir reconduir, una vegada i una altra amb afecte, a aquesta ment que neuròticamente vol sentir-se útil, estimada i aprovada pels altres.

En el present només hi ha vida, sense més. Només hi ha el que hi ha, sense més!

Què haig de fer? El que et fa por.

Què haig de buscar? A tu mateix.

Com haig de fer-ho? Passant a l’acció.

Quan haig de fer-ho? Ara.

Com sabré si ho faig bé? Confia.

Asseu-te a la teva cadira predilecta, còmodament, i posa el cronòmetre en marxa a veure quants segons/minuts aconsegueixes estar sense fer res, sense sentir-te malament, sense que la teva ment vulgui reparar, sense que la teva ment vulgui imaginar.

Totes, totes, totes, les respostes, estan sempre, sempre, sempre en tu. Mai, mai, mai fora de tu.

 

Dedicat amb estima a Gemma Pujol

Leave a Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies. ACEPTAR

Aviso de cookies
los conflictos